Definició
Estar mancat d’enteniment, tenir pertorbades les facultats mentals, no actuar amb prou pertinença.
Et pensaves que no hi era tota, però sabia perfectament què feia.
Usos
El Ferri ha sentit les últimes rèpliques i ara fa gestos per evitar que hi discuteixin més. Abaixa les mans encongides i després es toca el cap amb un dit, com dient que sa mare no hi és tota. Potser la Teresa no sap què diu, pare paret, però el Ferri hi toca molt més del que sembla.
Màrius Serra, Plans de futur (Barcelona: Proa, 2013)—M’ha demanat un anís —va dir la minyona tota excitada—. Jo li he preguntat: sol o amb aigua? M’ha mirat d’una manera molt estranya, com si baixés de la lluna. Per mi no hi és tota.
Mercè Rodoreda, «Divendres 8 de juny», dins Vint-i-dos contes (1958)—Vaja, ja hi som: la vostra mania! —vaig exclamar jo impetuosament—. Tots els estudiants de Medicina patiu del mateix mal: per a vosaltres ja tot està resolt: l’home que es diferencia moralment dels altres no hi és tot. Per a qui us escolta, no hi ha diversitat possible fora de la matèria.
Narcís Oller, La bogeria (1899)
Tema de la setmana
Verbs amb pronom feble inherent. El mot d’avui és un suggeriment d’Helena Casas, de Manresa, i Lluís Emili Bou Gibert, de Barcelona.
A Girona més que dir “no hi és tot” diem “no hi és del tot”.