Definició
Indica que la cosa de què hom parla és molt lluny d’ésser realitat.
No pretenguis tornar a la feina si encara no et trobes bé, ni per pensament.
Usos
El que hi ha de nou, en la mesura que afecta pràcticament tothom, és la massificació de l’educació. S’està observant que, a les classes dirigents, els interessa que sàpies llegir i escriure. Al segle XVIII, posem per cas, amb quatre gats que en saberen, per a cobrir canongies, notaries, funcionariat, ja estava bé. I els altres, que anaren a resar el rosari. Ara necessiten que la gent sàpia escriure, encara que només siga per a omplir els qüestionaris que l’administració et col·loca dia sí i dia també. En canvi, no els interessa que la gent, ja alfabetitzada, continue alfabetitzada. El que intenten, de seguida, és desalfabetitzar-la. ¿Quanta gent sap llegir? Pràcticament tothom. ¿Quanta gent continua llegint i escrivint en acabar el període escolar? Et trobes arquitectes, metges i tot, que no obrin un llibre ni per pensament. Això és el que fa por, perquè aquest tipus de gent ho ignora tot i considera que pot parlar de qualsevol cosa i, en definitiva, ells també són electors, i com que les seues úniques fonts d’informació, la televisió, algun diari, estan a les mans de qui estan i diuen el que diuen…
Joan Fuster entrevistat per Enric Sòria, «Ser Joan Fuster, reflexionar, debatre, donar llum» (L’Illa, 1992)
Tema de la setmana
Centenari de Joan Fuster