Definició
1 Mètode de què es valgueren els papes per a la consolidació del seu poder temporal, que consistia a afavorir membres de les seves famílies amb donacions, títols o favors en general.
2 Nom donat en general a qualsevol abús de poder comès a favor d’amics i de parents.
Van acusar el ministre de nepotisme perquè va col·locar tots els fills a diversos departaments del govern.
Etimologia
Del baix llatí nepotismus, derivat de nepos, -otis, ‘nebot’.
Usos
Políticament, Àsia oriental també ha anat millorant. A Corea del Sud, Taiwan i Indonèsia s’han tret del damunt governs dominats per l’amiguisme i el nepotisme. Tailàndia també té un govern nou i una nova constitució. Milions de persones a tota la regió participen més directament en les decisions sobre les seves economies.
«Per què l’Àsia floreix» El món el 2003 (València: Edicions del País Valencià, 2002)Roderic de Borja, cardenal i vicecanceller de l’església als vint-i-cinc anys, va tindre més de mitja dotzena de fills (cosa gens estranya entre els prelats de l’època) i, als seixanta anys, el 1492, va aconseguir ser elegit papa ell també, amb bones o amb males arts. Evidentment, va fer cardenals diversos nebots, cosa normal ja que el nepotisme significava una garantia de lleialtat per al pontífex.
Joan F. Mira, «Els Borja: història o llegenda» (El Temps, novembre de 2006)
Tema de la setmana
Termes relacionats amb la política