Definició
Etimologia
Possiblement deformació de moixiganga, ‘entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars’; ‘festa pública de gent disfressada, comparses, etc.’, derivat de voxiga, variant fonètica dialectal de veixiga (del llatí vulgar vessica, llatí clàssic vesica, ‘bufeta, veixiga’); «va designar primitivament un personatge caracteritzat per unes veixigues o boles subjectes a la punta d’un pal, personatge típic de les antigues representacions d’aquest nom» (J. Coromines).
Usos
També m’hi trobe polítics en exercici —guanyar vots és pesat, cal fer-se veure: el secretari general del PSOE valencià hi arriba amb un gran cotxe negre, de ministre, amb xofer, a pesar que és diumenge i que se suposa que la visita és privada: el poder, passat, present o imaginari, té aquestes conseqüències—, però això no té gens d’importància. La importància la tenen les antigues danses, l’aparició de la Mare de Déu el 1247, els tornejants —guerrers innocents, en homenatge ritual i desarmat—, les incomptables parelles elegants ballant un bolero pausat amb gestos cortesans, els xiquets i xiquetes, i les colles que van alçant una vegada i una altra les torres de la muixeranga. «Cada vegada m’aborrone», li vaig sentir a un veí. I cada vegada són centenars de vegades, des de fa centenars d’anys. Contra això, confiem, no han de prevaldre mai les forces fosques de la història.
Joan F. Mira, «Muixeranga», dins La condició valenciana (Alzira: Bromera, 2014), pàg. 81
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de La condició valenciana, de Joan F. Mira.