Definició
Precedit de preposició i seguit d’un nom que denota un espai de temps, indica situació cap a la meitat d’aquest espai de temps.
A mitjan setembre. A mitjan segle XIX. A mitjan setmana. Des de mitjan hivern que soc a París. Seré a Altea fins a mitjan mes de juny. Van obrir el negoci cap a mitjan anys setanta.
A mitjan camí: a la meitat del camí.
Usos
Si us fan una comanda d’aquestes, cal que tremoleu. L’episodi no sol acabar bé. Si sou sincers —i ell us ha demanat que en sigueu, de sincers— i, de la millor manera possible, tracteu d’explicar-li que en aquest món podem ésser ben feliços sense escriure versos i li aconsellau que es dediqui a altres menesters, podeu tenir la seguretat que heu guanyat un enemic. No us ho perdonarà mai. Si, contràriament, resoleu exercir de mentiders misericordiosos i li feu quatre elogis vagues, mirant de no comprometre-us gens, trobarà que heu restat a mitjan camí i que els seus versos havien d’ésser tractats amb més escalfor. Sigui com sigui, sempre sou vosaltres els qui perdeu.
Josep Maria Llompart, «Esbós per a un pròleg» a Sagitari, de Xavier Abraham (Barcelona: Amarantos, 1988), pàg. 9
Tema de la setmana
Mots i passatges de Josep Maria Llompart per a celebrar-ne el centenari
Aleshores, a mig camí o a mitja setmana seria incorrecte??