Una cosa molt àmplia no té per què ser molt ampla. O això sembla si contactem amb una agència immobiliària tot buscant un pis. «Un sol espai molt ampli i lluminós», deia l’anunci, i és clar, l’habitatge era només un habitacle que donava sensació d’amplitud perquè estava buit, i que oferia moltes possibilitats, però un cop posats a comptar els metres quadrats, el resultat era més aviat minso. L’adjectiu ampli al·ludeix a la capacitat o l’extensió d’un espai, i no deixa de ser una apreciació subjectiva, com bé saben les immobiliàries.

Rudolf Ortega, Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 265

Trobo feina en un restaurant xinès i en una taverna local. És com retrocedir una colla d’anys en el temps. Em passo mig dia fregant plats al xinès, les nits preparant tapes innominables en un tuguri on m’encantaria emborratxar-me amb la Samsa a la falda, en un racó ben fosc. Però malgrat els horaris, el sou minso, la feina repetitiva, m’hi trobo bé.

Eva Baltasar, Boulder (Barcelona: Club Editor, 2020)