mannà m

Definició

1  Aliment que segons la narració bíblica va ésser fornit providencialment als israelites en llur viatge a través del desert.

2  Per extensió, recursos inesperats que ajuden a resoldre una situació materialment precària.

Les ajudes de la Unió Europea sovint cauen com un mannà sobre alguns dels estats membres.

Etimologia

Del llatí manna, i aquest, del grec mánna [μάννα], mateix significat, provinent de l’hebreu man, a través de l’arameu. «Èxode 16 explica que, quan els hebreus van veure l’aliment que Déu els enviava, digueren: מָן הוּא (man hû’?), és a dir, “què és això?”, que també es pot traduir (perquè en hebreu no hi ha signes d’interrogació) “man és això”» (Viquipèdia).

Usos

  • Els dos versos finals de l’«Abisme de llum» són esplèndids, fan pensar en Pascal; el de les Pensées, on hi ha sensacions tan agudes.
       Els teus versos són el nostre mannà en aquest desert espiritual on vegetem. En aquest moment m’arriba una carta de la Mercè, amb explicacions molt precises sobre l’operació que et van fer el febrer passat; veiem que era una operació molt agosarada i et felicitem pel teu coratge. La Mercè afegeix que després has anat millorant d’una manera lenta però segura. També ens parla d’un «volum magnífic» de versos teus; si existeix, suposo que me n’enviaràs una còpia.

    Joan Sales, 11 de setembre de 1940, Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007), pàg. 551
  • El que hi havia en joc en aquelles reunions era la relació amb el Ministerio de Cultura i amb l’Instituto Cervantes, la consecució d’ajudes i subvencions, l’accés al mannà de les Espanyes, que es troba —per si no ho sabíeu— als Pressupostos Generals de l’Estat [PGE]. Aquestes subvencions directes o en forma de paquets de subscripcions per a biblioteques públiques o Instituts Cervantes d’arreu permetien fer la viu-viu a un munt de revistes, que al seu torn justificaven l’existència d’un organisme —ARCE [Asociación de Editores de Revistas Culturales], amb seu, oficina i plantilla pròpia a Madrid— que recaptava informacions i contactes al centre vertader del poder a l’Espanya de les Autonomies, que continua on sempre havia estat. Els PGE són la veritat absoluta, la resta són només veritats parcials i relatives. Viure fora del BOE o dels PGE, ja ho sabem, és «viure en l’error».

    Gustau Muñoz, El vertigen dels dies. Notes per a un dietari (Barcelona: L’Avenç, 2019), pàg. 107

Tema de la setmana

La ena geminada: alguns espècimens

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “mannà”

  1. juanchich — Reynès, 66400

    El gran diccionari de la llengua catalana dona per mannà, substancia gomosa i dolça que flueix espontaniament com una exsudació del freixe de flors que conté mannitol es a dir un hexol (6 vegades la funció alcool)
    Aqui hi ha aquest freixe, peró també el FRAXINUS angustifolius de borrons brus i el FRAXINUS excelsior de borrons negres. Amb les fulles d’aquest freixe s’elabora la “frénette” dels francesos. No sé si dins el desert aquest arbre arriba a sobreviure, peró hi ha altres plantes que fan mannà.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tarannàanar a totes