Definició
Bola de carn capolada molt finament i pastada amb pa ratllat, ous batuts i espècies, que es menja fregida o guisada.
També: mondonguilla, pilotilla.
Etimologia
Del castellà albondiguilla per encreuament amb mondongo, ‘carn picada per a embotit’.
Usos
Pica el julivert, molt fi. El julivert ha de ser fi perquè, si no, el nen diu que no vol les mandonguilles, i les mandonguilles són el plat preferit d’en Paco. Pica el julivert molt fi i després l’all, tan petit que gairebé no es veu; all invisible perquè el nen no el vegi i no pugui dir que hi ha all, que és el que més li agrada a en Paco a les mandonguilles. I amb les mans en la barreja de carn picada de porc i de vedella, meitat i meitat, pasta com en els temps en què tenia temps i pastava fang per fer-ne gerros, plats, cendrers. Pasta i hi posa sal i una mica de pebre, just perquè en Paco el noti però el nen no, i ou, i pa ratllat.
Bel Olid, «Lalalà», dins La mala reputació (Barcelona: Proa, 2012)La fonda Flora, que s’anunciava amb un cartell de fusta amb lletres pintades visible des de la plaça, no compartia les exquisideses d’alguns hotels de Barcelona on se servien sopars de luxe, però s’hi podia menjar un bon estofat de patates, un guisat de llebre, una escudella i carn d’olla o una sopa de mandonguilles només per sis quartos.
Núria Esponellà, Una dona d’aigua (Barcelona: Columna, 2013)
Tema de la setmana
Diminutius. El mot d’avui és un suggeriment de Graziella Artís, de Tepoztlán (Mèxic).
A la Catalunya Nord he sentit anomenar les mandonguilles, boles de picolat. Ho vaig mirar i picolar vol dir trinxar.
O sigui que són boles de carn trinxada.
Efectivament, a Perpinyà, en diem: Boles de picolat.
Pensi que en Joan-Daniel Bezsonoff en parla en un dels seus llibres (probablement en Un país de butxaca) quan explica que ningú no sap fer les boles de picolat com les feia la seua padrina. Sincerament, és una pena que la meua padrina no l’hagi mai convidat a dinar, avui, belleu, tindria una opinió més matisada… 🙂
Una segona accepció, que també arriba a tenir connotacions gastronòmiques, per bé que no tan atractives, és la de de “fer mandonguilles” (també fer burilles). No és altra cosa que burxar-se el nas amb els dits per extreure’s boletes de mocs… En alguns casos molta canalla (i no pocs adults) en comptes de dipositar-ho al mocador o llançar-ho a un altre lloc.. li donen un destí poc “elegant”
A casa sempre m’havien dit, ja des de petit fa molts i molts anys, que el mot era incorrecte. Això sí, es deia i ho dèiem amb el sentiment de cometre un error lingüístic. Com ens explicava el pare que havíem de dir-ne? Fèiem servir, i encara ho faig, el mot “piloteta”. Així dic: “Avui hem menjat unes bones pilotetes”.
El darrer comentari m’ha fet venir al cap que a la Safor i a d’altres comarques del nostre país cuinen la paella amb pilotes. Qui n’estiga interessat pot llegir l’apunt que al blog BONA VIDA en ofereix en Jaume Fàbrega.
A Vic, pilotilles de tota la vida.
a monòver (valls del vinalopó), en diuen “mondraguilla”