Definició
Mala persona, que té males intencions.
Sempre et vaig dir que no te’n refiessis, és un malparit.
Etimologia
De malparir, ‘avortar’, de mal- i parir, del llatí parĕre, ídem.
Usos
Si un té un ofici malparit amb col·legues malparits i clients malparits, corre el risc de tornar-se tan malparit com ells.
Xavier Aixendri, «Quatre coses sobre Louis Armstrong», dins Blanc sobre negre (Valls: Cossetània, 2006), pàg. 7L’insult català per antonomàsia. Amb un bon malparit/malparida pots anar a tot arreu: «el malparit del profe de mates m’ha tombat», «no siguis malparida, tia, i torna-li el mòbil…», «sou uns malparits!» (proferit amb aquella ganyota amenaçadora de l’Amadeu a Nissaga de poder, per exemple).
Pau Vidal, 100 insults imprescindibles (Valls: Cossetània, 2014), pàg. 108
Tema de la setmana
Malmots
És popular la frase: “Si els malparits volessin no veuríem mai el sol”. Encara que Pi de la Serra va canviar la paraula.
(ÉS UN REFILL D’UNA RESSACA DE PUTES GRAUERES)
Les dones Graueres son del Grau, al Grau Rabal dels ports, hi ha port és clar, sembla que els mariners tenen una fama molt i molt dolenta en qüestions d’higiene corporal i sexual. La imatge mental és; una quantitat, (a triar) de putes d’un Grao, ficades dins d’un sac i sacsejant el sac ben fort, com si es volguera barrejar tots els sexes de les mal – tractades putes i que d’ una
hipotètica barreja de tots ells junts poguera eixir-ne (sortir-ne) un Mestre de refills de putes