A les cartes de Joan Coromines [amb Joan Fuster] m’ha fet molta de gràcia aquest desig, que no arriba mai, a tenir una conversa amb Fuster «per afers que ens interessen a vós, a mi i al país». Aquestes cartes m’han fet saber el desconeixement en què tinc al pare de Coromines, Pere Coromines, que només he llegit en les nombroses cites del Diccionari crític etimològic de la llengua catalana i que m’ha fet llegiguera, especialment els poemes «massa eròtics, o massa virulentament epigramàtics».

Biel Mesquida, «Misericordiosíssima memòria històrica» (L’Espill, núm. 10, primavera 2002)

Remarco la felicitat, el moment de gaudi. La literatura com un moment de gaudi màxim, ser capaç, a través de la poesia, d’aprendre, de celebrar, compartir i, a més a més, passar-ho de puta mare. Walt Whitman és un d’aquests poetes que fan llegiguera, escriguera i que fan poesiera, o sigui, ganes de llegir, ganes d’escriure i ganes de fer poesia.

Jaume C. Pons Alorda entrevistat per Anna Ballbona, «La gent tenia ganes de Walt Whitman i no ho sabia» (El Temps, 13 de juny del 2014)