Definició
Patir de llangor, abatre’s, decandir-se.
El certamen va anar llanguint fins que va desaparèixer.
Etimologia
Usos
Quan la dita nau ja havia partit de Gènova, Ramon aviat va patir tant de remordiment de consciència per l’enorme escàndol contra la fe que ell havia donat al poble en romandre, que va caure en una profunda desesperació, estimant que segurament Déu el condemnaria per això. Com a resultat, fou pres interiorment de tant de dolor de cor, que exteriorment, és a dir amb febre al cos, va emmalaltir gravíssimament. Així que llanguint llarg temps a Gènova, i sense revelar a ningú la causa del seu dolor, fou gairebé reduït a no-res.
Ramon Llull, Vida de mestre Ramon, a cura d’Anthony Bonner (Barcelona: Barcino, 2013), pàg. 65
Tema de la setmana
Ramon Llull. El Llibre de meravelles, del qual forma part el Llibre de les bèsties, escrit a París entre el 1287 i el 1289, comença així: «En tristesa i en llanguiment estava un home en terra estranya. Molt es meravellava que la gent d’aquest món tan poc coneguessin i estimessin Déu, que ha creat aquest món i l’ha donat als homes amb gran noblesa i bondat per tal que fos molt estimat i conegut per ells. Aquest home plorava i lamentava que Déu tingués en aquest món tan pocs amadors i servidors i lloadors. I per tal que sigui conegut, estimat i servit, fa aquest Llibre de meravelles, que divideix en deu parts, a saber: Déu, Àngels, Cel, Elements, Plantes, Metalls, Bèsties, Home, Paradís i Infern».
Avui no hi poseu el text original?
L’original d’aquesta obra és en llatí… Llull la va escriure o dictar el 1311 (Vita coaetanea). La versió que en reproduïm correspon a la traducció feta modernament per Anthony Bonner. Per a qui li pugui interessar l’original:
Verum recedente iam de Ianua praedicto nauigio, Raimundus mox super hoc, quod ipse sic enormiter remanendo dedisset populo scandalum contra fidem, tantum remorsum passus est conscientiae, quod ipse in desperationem penitus incidit, aestimando certissime se propter hoc a Deo fore damnandum. Propter quod tactus est tanto dolore cordis intrinsecus, quod ipse extrinsecus, id est in corpore febricitando grauissime aegrotauit. Sicque apud Ianuam languens diutius, nec alicui causam sui doloris aperiens, fere «ad nihilum redactus» est.