Definició
1 Estat de decaïment, físic o moral, prolongat.
2 Manca d’activitat, d’energia.
Etimologia
Del llatí languor, -oris, mateix significat, derivat de languere, ‘llanguir’.
Usos
En la pràctica, unes llengües són més afortunades que no altres. N’hi ha que tenen un Estat al darrere, i aquestes s’aguanten en una preciosa, envejable situació de salut; i n’hi ha que no posseeixen més punt de recolze que la inèrcia o la tossuderia del seu poble, i naturalment es veuen exposades a la llangor i al col·lapse, sense comptar amb eventualitats menys espontànies.
Joan Fuster, «Les llengües de demà» (1972), reproduït a Escrits sobre la llengua (València: Tàndem, 1994)En treure’s el dol, li semblà que no era tristesa el que sentia sinó una mena de llangor que li privava el desig de res. I la imatge d’aquella cara vermella de sol i de vent que un vespre li fregà la galta en la fosca, s’anà fonent de mica en mica.
Alexandre Plana, A l’ombra de Santa Maria del Mar (1923)