Definició
Peça de vestir sense mà negues, que cobrix el pit i l’esquena i que es col·loca damunt de la camisa i davall de la jaqueta; armilla.
Etimologia
De jupa, gipó, de l’à rab gúbba i la seva variant gÃbba, ‘mena de jaqueta llarga amb mà nigues’, aixà com jupó i l’antic aljuba, noms de vestits.
Usos
Un cambrer de tòrax ample i coll gruixut amb camisa blanca i jupetà fosc a ratlles entrà amb el cafè. Era d’aquella mena de cambrers xerraires que cada dia tenen un acudit nou. En vista de la sobrietat col·loquial d’Oriol, deixà el cafè damunt la taula i va marxar. L’exassessor dissolgué lentament i amb afectació el sucre.
Ferran Torrent, Espècies protegides (Alzira: Bromera, 2002)A la mateixa catedral, en una altra capella, un grup de dones resava oracions rÃtmiques a una Mare de Déu, una PurÃssima clà ssica, i entre elles un home molt vell i molt prim, amb un jupetà groc, assegut amb l’esquena molt dreta, cantava unes cançons suaus i bellÃssimes i s’acompanyava amb un acordió. Cantava ell sol, no el mirava ningú, i ell sense deixar de tocar contemplava la imatge blanca i blava i feia cara de trobar-se en un èxtasi feliç.
Joan F. Mira, «Innocència, acordionista» (El Temps, 14 de desembre del 2004)
Tema de la setmana
Abrigalls manllevats