Definició
1  Composició musical breu, de forma lliure i estil brillant, basada en la improvisació.
Chopin i Schubert van compondre famosos impromptus per a piano.
2  Per extensió, improvisació, cosa feta a correcuita.
Etimologia
Del llatà in promptu, ‘de sobte, tot d’una’.
Usos
Aquest escrit [«Sobre la cuina»] és en realitat un impromptu descosit i rà pid. A l’última cosa a què aspira és a qualsevol forma de gravetat. La paraula «impromptu», en els diccionaris de música, vol dir una improvisació vagabunda i errÃvola. És la paraula més adequada, potser, per a qualificar aquestes ratlles.
Josep Pla, «La substà ncia», dins El meu paÃs (Barcelona: Destino, 1968), pà g. 277De cop i volta vaig saber que allò que li havia d’escriure havia de ser un impromptu, una improvisació a l’estil de Chopin o Fauré. O del jazz. Tot i que no puc prometre ser breu a causa de la meva incontinència verbal.
Sebastià Perelló, «Perquè sû, dins Mans plegades (Barcelona: Empúries, 2004)
Tema de la setmana
Termes musicals