Definició
Conjunt dels usos d’una llengua propi d’un parlant.
«Es caracteritza per tries específiques de paraules (que poden ser dialectals, d’un grup social o d’un grup d’edat determinada) i d’estructures gramaticals, frases fetes, o pronúncies que són úniques a aquesta persona. Així cadascú té el seu propi idiolecte» (això en diu la Viquipèdia. Per dir-ho d’una manera entenedora, és la manera de parlar de cadascú).
Etimologia
De l’anglès idiolect, mateix significat, compost d’idio- (forma prefixada del mot grec ídios [ἴδιος], que significa ‘peculiar’, com en idiopatia ‘malaltia que no deriva de cap altra malaltia’ o idiosincràsia ‘peculiaritat’; idioma també forma part de la mateixa família i originàriament vol dir ‘caràcter, llenguatge particular’) i de (dia)lecte.
Usos
Agafeu un catalanoparlant i tindreu un ésser que dubta, que desconfia del seu propi idiolecte, convençut que parlar bé només està a l’altura dels qui en saben. I per això, quan surt de casa, mira d’imitar l’estàndard insípid i castellanitzat dels telenotícies o, encara pitjor, de les celebritats que fixen models (futbolistes semi-analfabets, polítics filigranescos, tertuliaires balbucejants). El resultat és la idea pràcticament unànime que els mots i expressions col·loquials (una gran part dels quals no apareixen al diccionari normatiu) són caca. Res de més frustrant per a un filòleg que intentar fer entendre a un parlant central, per exemple, que l’article masculí lo és tan genuí com el: si la normativa diu que el, doncs el. Encara que mig país faci servir lo (i que a sobre el reculli el DIEC, com és el cas).
Pau Vidal, «La insuportable boniquesa dels mots», dins Corregir mata (Barcelona: Viena, 2020), pàg. 43Per poder transgredir la norma l’has de conèixer bé. Només aquell que se sent, i se sap, segur del seu idiolecte pot fer el següent pas: experimentar, desbordar-la i, en darrer terme, tornar a l’origen.
Pau Vidal, «Aixòs és aixins», dins Corregir mata (Barcelona: Viena, 2020), pàg. 211
Tema de la setmana
L’idiolecte de Pau Vidal a Corregir mata, el llibre més confinat