Definició
En el Nou Testament i en la literatura rabínica, lloc de càstig dels culpables després de la mort, equivalent a l’infern cristià.
Etimologia
Del llatí gehenna, i aquest, de l’arameu ge-hinnon, ‘vall de Hinnon’ (o Hinnom), al sud de Jerusalem, antic lloc de sacrificis humans a Moloc (antiga divinitat cananea del foc) i abocador on les escombraries cremaven permanentment. De vegades s’escriu amb majúscula pel fet de provenir d’un topònim, però com a concepte (igual que escrivim cel o infern) convé escriure’l amb minúscula.
Usos
Els escriptors francament dolents no són gaire sol·licitats per a cap d’aquestes activitats, i aquesta és una discriminació injusta i injustificada. Res no impedeix que un escriptor francament dolent sigui un orador brillant, un presentador més que discret i fins i tot un prologuista agut. Però el fet és que, llançats a la gehenna, als escriptors francament dolents no se’ls sol donar vot ni veu.
Ramon Folch i Camarasa, Manual del perfecte escriptor mediocre (Barcelona: La Campana, 1991)Aquell edifici era una blasfèmia permanent contra la voluntat d’Al·là, clarament expressada en el Llibre Sant revelat per mediació de l’arcàngel Yibrail. Només Al·là podia crear formes humanes o animals perquè només Ell podia insuflar-los la vida. L’obra dels sacrílegs escultors cristians era, per tant, incompleta i miserable, a més d’agosarada, perquè ningú d’ells no podria mai dotar d’ànima la matèria i un dia aquells trossos de pedra, escaiola o fusta la demanarien al seu temerari creador, el qual, impossibilitat de donar-los-la, seria lliurat per Al·là a Iblis, l’Àngel Caigut, qui el conduiria als focs eterns de Gehenna, on restaria castigada, fins a la consumació dels segles, la seua supèrbia i gosadia.
Rafael Escobar, L’últim muetzí (València: Tres i Quatre, 1994)
Tema de la setmana
Mots derivats de topònims o noms de lloc; el d’avui és un suggeriment de Jem Cabanes, de la Pobla de Lillet (Berguedà).