Definició
Intel·lectualitat burgesa que adopta, si més no verbalment, posicions esquerranistes. Sovint s’usa en sentit irònic.
Bona part de la gauche divine freqüentava la discoteca Bocaccio del carrer Muntaner de Barcelona.
Els anys seixanta i setanta, Cadaqués era el lloc d’estiueig escollit per molts estrangers —sobretot francesos— i per la gauche divine.
Origen de l’expressió
És una expressió en francès (literalment, ‘esquerra divina’) encunyada per Joan de Sagarra en un article al diari Tele/eXpres publicat l’octubre del 1967, ara fa 50 anys, i que va fer fortuna (vegeu-ne més informació a l’escreix) per referir-se a una certa burgesia esquerranosa de Barcelona dels anys 60 i 70; posteriorment se n’ha estès l’ús a altres llocs i moments.
Usos
Tot i que vam treballar junts durant molts anys, no em vaig entendre mai gaire amb Pere Portabella. Era un frívol; mentre jo treballava vuit hores al banc ell, que vivia a sobre del Bocaccio (només havia de baixar les escales de casa per trobar-se amb la gauche divine), dedicava les hores a passejar noies amb el seu Mercedes. Érem de dos mons diferents. Jo arribava de pencar vuit hores i encara em deia burgès.
Miquel Sellarès, Construint un estat nou. Memòries polítiques (Barcelona: Angle, 2014), pàg. 69Corria l’any 1971, i, segons Mimí, malgrat Bocaccio, la pàtina cosmopolita de la gauche divine i les excursions a Perpinyà per veure pel·lícules prohibides, ser mare soltera encara constituïa un bon escàndol a la Barcelona esquizofrènica de les acaballes del franquisme.
Teresa Solana, Negres tempestes (Barcelona: La Magrana, 2010)
Tema de la setmana
Altres vegades havíem dedicat setmanes a al·lusions literàries, bíbliques o tretes de cançons; aquests dies en veurem unes quantes que fan referència a alguns episodis de la nostra història.