Definició
Gasiu, que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.
El botiguer era tan garrepa que al final va perdre quasi tots els clients.
Etimologia
Derivat regressiu d’esgarrapar, d’un encreuament entre esgarrar i arrapar.
Usos
Si Pla va fer una mica d’espia o no, o si era garrepa, o si li pagaven poc, o si va tenir correspondència amorosa amb una senyora suïssa, són dades que no ens haurien d’importar més que per què, com a escriptor, Pla agrada a gairebé tothom. Aquesta sí que és una realitat per explicar. Si deixem a banda el personatge, Pla concita entusiasmes sensacionals. I manté viu el mèrit de no deixar indiferent ningú.
Oriol Pi de Cabanyes, Glossari d’escriptors catalans del segle XX (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003)Sense saber per què, el Fede va fer una excursió senzilla i plàcida a través de les associacions mentals, fins a arribar a un Nadal llunyà que li havia anat a comprar una falsificació de Chanel nº 5 per a la seva —aleshores— dona i ella, la Feli, s’havia emprenyat com una mona i li havia dit garrepa durant mesos.
Empar Moliner, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 205
Tema de la setmana
Insults que ens han proposat els subscriptors (sense ànim d’ofendre ningú, però). El d’avui és un suggeriment de Montserrat Lladó, de Gavà (Baix Llobregat).