Cal dir que no plou massa sovint, per aquestes terres nostres. Alguns cops a l’any, però, s’esdevé que plou massa. I llavors cau l’aigua, concertada i espessa, hores i hores de seguit. O dies. Fa mal, de veure tanta part de la nostra ració total de pluja malgastada així, d’una manera tan bèstia. Perquè és una meteorologia ben poc planificada: o no plou, o plou fora mesura.

Joan F. Mira, Els cucs de seda (València: Tres i Quatre, 1975)

La carrera dels fills naturals reials era, en molts casos, l’eclesiàstica, i en aquest cas es pot dir que Berenguer [fill de Ramon Berenguer IV] hi va fer bona carrera. Després de passar per diferents dignitats menors arriba a ser bisbe de Lleida i d’aquí és catapultat a la seu territorial de Narbona, d’on és arquebisbe des de l’any 1191. Berenguer, que devia tenir força virtuts religioses, va fer-se notar, però, per les seves inclinacions humanes, i sobresortí fora mesura pel seu afany pels diners.

Jesús Mestre i Godes, Els càtars: problema religiós, pretext polític (Barcelona: Edicions 62, 1994)