Definició
1 Que està en flor.
2 Figuradament, pròsper, esponerós.
El comerç florent de la València del segle XV.
Etimologia
Del llatí florens, -ntis, participi present de florēre, ‘florir’.
Usos
A mitjan març, quan a Princeton encara hi havia neu, a Arizona l’aire feia olor de tarongers en flor. Svetlana va recordar que tres anys enrere havia viatjat del Moscou hivernal a l’Índia florent, on va passar uns dies deliciosos, banyant-se al Ganges i agafant flors cada dia per decorar la casa.
Monika Zgustova, Les roses de Stalin (Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2016)Al costat mateix d’una florărie l’alineació de les cases feia un queixal, amb un reixat que separava el carrer d’una torre antiga, petita, amb una marquesina i una escalinata pretensioses per a les reduïdes dimensions de la casa. Deu ser dels anys d’entreguerres, com tantes cases de l’època florent de Bucarest, va pensar.
Ramon Solsona, Disset pianos (Barcelona: Proa, 2019)
Tema de la setmana
Mots florents