florent adj

Definició

1  Que està en flor.

2  Figuradament, pròsper, esponerós.

El comerç florent de la València del segle XV.

Etimologia

Del llatí florens, -ntis, participi present de florēre, ‘florir’.

Usos

  • A mitjan març, quan a Princeton encara hi havia neu, a Arizona l’aire feia olor de tarongers en flor. Svetlana va recordar que tres anys enrere havia viatjat del Moscou hivernal a l’Índia florent, on va passar uns dies deliciosos, banyant-se al Ganges i agafant flors cada dia per decorar la casa.

    Monika Zgustova, Les roses de Stalin (Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2016)
  • Al costat mateix d’una florărie l’alineació de les cases feia un queixal, amb un reixat que separava el carrer d’una torre antiga, petita, amb una marquesina i una escalinata pretensioses per a les reduïdes dimensions de la casa. Deu ser dels anys d’entreguerres, com tantes cases de l’època florent de Bucarest, va pensar.

    Ramon Solsona, Disset pianos (Barcelona: Proa, 2019)

Tema de la setmana

Mots florents

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

floridamaleïda