filibuster -a adj i m i f

Definició

1  Pirata de la mar de les Antilles durant el segle XVII.

2  Que practica l’obstruccionisme dins el parlament, dificultant la sanció de projectes per mitjà de discursos inacabables.

Etimologia

Del castellà filibustero, tret potser de l’anglès antic flibutor (posteriorment, freebooter), i aquest, del neerlandès vrijbuiter, ‘corsari’, compost de vrij, ‘lliure’, i buiten, ‘saquejar’.

Usos

  • Sembla que hi ha temporades en què tot va més desbaratat que de costum, que no queda en tota la terra ni un poc de sentit comú. L’espectacle peper de cridar, amonestar, anunciar apocalipsis imminents, la destrucció de l’Estat i la davallada als inferns, no sembla obra de quatre enfollits furiosos? Aquesta sembla la nova normalitat. Ja som uns quants els que començam a enyorar un país normal i no descartam la possibilitat d’anar-lo a cercar on sigui. Ens reté pensar que no ens agrada deixar les quatre coses que ens queden en mans dels filibusters. Seria una llàstima que no quedàs ningú ni per contar-ho.

    Guillem Frontera, «És així com es fa?» (Diari de Balears, 24 de desembre del 2004)
  • I no mentiria si afirmava que una gran part de les majors fortunes contemporànies s’han fet, inclús ací mateix, en la nostra civilitzada pàtria, gràcies a l’indigne tràfic dels esclaus. Homes d’aventura, moderns filibusters, comerciants de carn humana, van invadir durant decennis les entranyes de l’Àfrica negra, per segrestar-ne els nadius i exportar-los a l’estranger com si es tractara d’un mineral o d’una espècie exòtica.

    Rodolf Sirera, L’assassinat del doctor Moraleda (Barcelona: Edicions 62, 1978)

Tema de la setmana

Tot i que no sembla que facin vacances, els mots viatgen: com les persones, van d’un país a un altre; travessen fronteres aliens als conflictes que les han generades; es deixen transcriure i transliterar de totes les maneres possibles; en alguns casos s’imposen, altius, en territoris hostils; en d’altres, són segrestats (sense rescat possible) amb traïdoria per anònims filibusters i transplantats de la nit al dia en llengües a l’altre cap de món… De vegades fa tant de temps que conviuen entre nosaltres que ni tan sols som conscients del seu origen forà, de tan bé que s’hi han integrat. Aquesta setmana en veurem uns quants, d’aquests mots viatjats, el que els lingüistes anomenen manlleus.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tocar el pirandósocarrim