Definició
Expressió llatina que significa ‘afanya’t lentament’; constitueix un oxímoron que ens exhorta contundentment a actuar amb diligència però sense atabalament ni precipitació.
Origen de l’expressió
Construïda a partir de l’imperatiu singular del verb festinare (‘afanyar-se, apressar-se’) i l’adverbi lente (‘lentament’, fixat a partir de l’adjectiu lentus, ‘lent’). Va ser Suetoni qui va fixar aquesta frase, en posar-la en boca de l’emperador August per il·lustrar la seva actitud a l’hora de tractar amb els soldats i generals de les tropes que comandava.
Usos
La vida lenta té l’avantatge de remetre també a altres títols de Pla, pensem en La vida amarga, sisè volum de l’Obra Completa. La «lentitud», d’altra banda, sempre ha estat un concepte positiu en el vocabulari de Pla. Potser algun lector també hi sabrà trobar el ressò d’una antiga locució llatina, feta a partir d’un oxímoron, festina lente («afanya’t lentament»). I, és clar, encara, una referència clara als famosos versos, certament melancòlics, del poema «Le pont Mirabeau» d’Apollinaire: «Comme la vie est lente / Et comme l’Espérance est violente».
Xavier Pla, pròleg a La vida lenta, de Josep Pla (Barcelona: Destino, 2014), pàg. xviTothom volia tocar-lo, saludar-lo, els crits, les admiracions, els ànims, la gent s’eixamava eufòrica al seu voltant. Ell patia perquè la representació d’Irene estava a punt de començar, calia apressar-se… Sense avís previ, li va vindre a la ment el proverbi llatí: Festina lente… D’on havia vingut aquella veu, d’on havia sorgit aquella inspiració, què era el que l’havia dictat?… Festina lente, apressa’t a poc a poc…
Martí Domínguez, El retorn de Voltaire (Barcelona: Destino, 2007), pàg. clxi
Tema de la setmana
Continuem inspirats per llibres escrits per subscriptors de RodaMots: el d’aquesta setmana, un recull d’allò més pràctic i, en paraules de Vicent Partal, també «molt divertit»: 100 llatinismes més vius que mai, de Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (Valls: Cossetània, 2014). Els mateixos autors en diuen: «Aquesta obra no vol ser un catàleg de fòssils impregnat de nostàlgia, sinó tot un seguit d’expressions llatines que utilitza el nostre llenguatge». Aquesta setmana en veurem unes quantes (amb les definicions i explicacions que ens forneix el mateix llibre), acompanyades d’escreixos amb els capítols corresponents a cada expressió.
Ara entenc el significat d’aquella marca de rellotges que es diu Festina… Encara que si el rellotge et va dient tota l’estona “afanya’t, dóna’t pressa” és una mica estressant no? Valdria més que digués la frase completa, “Festina lente”!
En català podríem trobar un aproximat equivalent d’aquesta frase: a poc a poc i bona lletra.
Hi ha equivalents (de sentit) en unes quantes llengües. En català, a més del que diu en Jordi Camps, també hi ha “Per a fer drecera no deixis la carretera” o “Si vols fer drecera, no deixis la carretera”, en castellà “Vísteme despacio, que tengo prisa”, en italià “Piano piano si va lontano”, en anglès “More haste, less speed”, en alemany “Eile mit Weile”.
En francès: “Qui veut aller loin ménage sa monture.”