fer el soldat

Definició

Fer el servei militar.

Em faré objector de consciència, no he nascut per fer el soldat.

Etimologia de soldat

De l’italià soldato, participi de soldare, ‘tenir algú a sou’, derivat de soldo, ‘moneda antiga; paga militar’, del llatí tardà solidus (v. sou); de l’italià, a través del francès, s’escampà a totes les llengües europees.

Usos

  •    —¿Fa temps que viu aquí, vostè? —em va preguntar en Feliu un dia que jo el mirava com pintava.
       —¿Al poble?
       —No. A la casa.
       —De després de fer el soldat. En aquest jardí hi ha arbres que els he plantat jo; i no pas els més joves. He conegut dos propietaris: la senyora Pepa, que era una senyora amb un geni com un dimoni i vella com l’anar a peu, i el senyor Rovira, que era un tros de pa i que mai no es ficava en res. Però els propietaris d’ara em deixen millorar el jardí, sobretot amb flors de temporada, perquè des del primer dia em van dir que no estalviés.

    Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)
  •    —Cada dia, sí, senyor, cada dia, hauria de ser com este!
       —És que, si algú es casa, bé ho ha celebrar, vaja, això és el que pense.
       —I quan, Júlia? No deies que Rafelet encara havia de fer el soldat?
       —Potser se n’ha lliurat?
       —No, si no és Rafelet amb qui case la xica. És amb un altre.
       Les dones parlaven totes alhora, i no s’entenien. A la fi sí. A la fi ho van entendre: casar-se amb un amo! Al principi reien, perquè això no s’ho creien.

    Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983])

Tema de la setmana

Mots guerrers

Enllaços

Temes i etiquetes

4 comentaris a “fer el soldat”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

arcabúscarrabiner