Definició
Feina grossa, molta feina.
Tinc una feinada que no l’acabaré ni demà.
També: faenada, faenassa
Etimologia
De feina, de faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’, amb el sufix -ada (del llatí -ata), que expressa ‘un conjunt o una gran quantitat de’.
Usos
Vas entrar en una petita cafeteria i vas demanar un te i un tros de pastís. Vas esperar-te que arribés ell. Un amic músic, vaig pensar. Vau compartir el pastís i vau parlar gairebé una hora. No éreu amants, només éreu amics. Però amics de temps, potser de tota la vida. No us havíeu de posar al dia, era un simple cafè per veure-us. Vas parlar de la teva vida familiar i de la feinada i la felicitat que significava tenir tres fills petits. Té força feina, ara, deies. No pot ser-hi tant com voldríem. Que t’ajudaven la teva mare i la teva germana. Vas dir bromejant que no descartàveu una quarta criatura. El teu amic també va riure i va fer un comentari que no recordo.
Clara Queraltó, El que pensen els altres (Barcelona: Proa, 2018)És clar, lluitar contra el masclisme és molt cansat i feixuc, gestionar la llibertat és una feinada, renunciar-hi i abraçar un règim de sotmetiment és una opció clàssica. No cal llegir Erich Fromm per adonar-se que tan sols es tracta d’una manera d’escapar de la llibertat, de defugir l’ansietat que provoca. O potser només és una frivolitat més dels temps presents: hi ha qui s’aficiona al ioga i a la meditació i hi ha qui decideix fer-se musulmana.
Najat El Hachmi, Sempre han parlat per nosaltres. Feminisme i identitat (Barcelona: Edicions 62, 2019)
Tema de la setmana
Aquesta setmana veiem alguns mots singulars de la nostra llengua que segurament resultarien de mal resoldre a un traductor que els trobés en textos que calgués passar al castellà. Ens hem inspirat en l’article «Deu mots catalans intraduïbles», de Jordi Badia i Pujol, publicat a VilaWeb el 6 de desembre del 2019.
Una variant valenciana molt més popular i estesa que faenada és faenassa. I com moltes de les variants populars valencianes no la veureu gaire per escrit, en una varietat molt nostrada d’autoodi i diglòssia. La terminació en -assa, m’ha recordat que ahir mateix vaig proposar al DNV entrar monyassa, ja que hi han entrat el castellà naturalitzat monyo, el seu fill nascut valencià hi ha de ser per força. Alguna cosa sobre això li he llegit al Pau Vidal a pocada. I és un mot tradicional, de tota la vida, no un invent recent que responga al “pelazo” mediàtic.
Ah! A un company de Xàbia recorde haver-li sentit faenata, fa més de vint anys, qui sap si pel “bocata” castellà…
Un pensament… L’IEC té una ferramenta magnífica amb el DIEC2 unit a molts diccionaris, però és de plànyer que ni al de sinònims es fa referència als mots valencians que entra al DNV. Esperarem al DIEC3.
Us copie l’entrada faenata del meu llibre El valencià de sempre:
faenata
Faena dura, complexa, llarga, pesada de fer, complicada, laboriosa. Haver de copiar una altra volta tot el llibre a màquina ha sigut una faenata de por.