Definició
Construcció de material combustible, bàsicament centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc, que es planta en els carrers de moltes poblacions valencianes per la festa de Sant Josep i que es crema la nit d’eixe dia.
Durant el segle XIX i fins a la guerra civil, les falles van adquirir un caràcter anticlerical i sovint molt crític amb el govern local o nacional.
En plural, i escrit amb majúscula inicial, indica el període durant el qual se celebra esta festa.
Durant les Falles hi haurà molts carrers tallats al trànsit.
Etimologia
De falla en el sentit de ‘torxa’ o ‘branca seca, ascló o pila de matèries combustibles que s’encenen per a fer claror o botar foc a alguna cosa’, del llatí facŭla, diminutiu de fax, facis, mateix significat. Vegeu falla al DCVB.
Usos
Hi ha moltes coses de les falles que sorprenen, així d’entrada, qualsevol persona que cregui que això només va de cremar amb periodicitat regular una espècie de monuments xarons i para de comptar. Que durant tot el sant any la gent s’estigui vinga el soparet i la recol·lecta, en uns locals —normalment plantes baixes— habilitats a tal fi pot ser un fet que passi més o menys desapercebut, si és que no camines la ciutat amb ulls escrutadors. Però ara que comença el xou, que València enceta el seu primer dia de descontrol total, que fins i tot les oficines bancàries escurcen l’horari («horari de falles», en diuen), que els bars augmenten el preu del menú («menú de falles», és clar) i que circular esdevé un exercici només apte per a nervis de gebre («trànsit de falles», una cosa difícil de descriure), fins i tot el menys perspicaç dels observadors capirà que tot plegat supera amb escreix els límits d’una simple crema de ninots.
Núria Cadenes, Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Barcelona: Columna, 2008)Si es passeja per València, ja sabrà des del primer dia que és en una ciutat confortable, i que la fama que té aquella de les falles i de cremar l’esforç és falsa del tot: són endimoniadament treballadors. Tot i que estan afeixugats per uns complexos que m’ha costat molt desentranyar. A mi em semblen similars als anglesos, en el sentit que tenen tendència a burlar-se d’ells mateixos i perquè no els fa por el grotesc…
Isabel-Clara Simó, Amor meva (Barcelona: Edicions 62, 2010)
Tema de la setmana
Dissabte és Sant Josep i es cremen les falles. Com que encara falten uns dies, per ambientar-nos-hi anirem veient altres mots fallers (les definicions de les paraules d’aquesta setmana les traiem del Diccionari normatiu valencià de l’AVL).
Recordem que la tradició de l’alt Pirineu, consistent a baixar amb troncs encesos per la muntanya la nit de Sant Joan, és anomenada “falles”.
Les falles d’Isil, les falles d’Arties, les de Boí, etc.
Justament en parla Bienve Moya al text que reproduïm al peu del mot d’avui, tret del seu llibre Cada dia és festa.
Jo me n’he enamorat d’aquestes falles del Pirineu el dia que les vaig veure en directe. Eth Haro de Les, la baixada de St. Quirc de Durro fins a Barruera… Ho sintetitzo tot en una poesia que va fer Mn. Antoni Navarro i que vaig fotografiar en un monument a Isil:
Amb les falles aflamades
triomfalment anem passant
per cingleres i collades,
lo Pirineu despertant.
Som l’alè de la tempesta,
som lo ritme de la festa,
som l’olor de la ginesta
de la vetlla de Sant Joan.