Definició
Causar molta por, esverar, la imminència d’un perill.
Són notícies que esparveren i que no conviden a l’optimisme.
Amb la tempesta, el bestiar s’esparverava i no el podien calmar.
Etimologia
D’esparver, ocell de rapinya, del germànic fràncic sparwâri, mateix significat, «per l’efecte que fa l’esparver en atansar-se a les seves víctimes» (Coromines).
Usos
Fatigat de tanta espera
he reprès el mal camí.
Deixo l’Esperança enrera,
però la Fe em vol seguir.
A mitges li dic que sí.Com si desfés el camí,
camino mirant enrera
on l’Esperança m’espera
amb els ulls contra el coixí.
La Fe em diu que no i que sí.Decideixo tornar enrera
i em detura no sé qui:
és la Fe que m’esparvera
perquè ja no sap què dir.Ara es lleva, lluny de mi,
l’Esperança ploranera.No és aquesta la manera,
Pere Quart · Joan Oliver, «Cançoneta noucentista del mal camí», dins Vacances pagades (1959)
certament!, de fer camí.
Tema de la setmana
Dissabte farà vint-i-cinc anys que va morir Pere Quart (Sabadell 1899-Barcelona 1986). Aquesta setmana veurem alguns mots trets dels seus versos, que sempre fan de bon (re)llegir.