Definició
Causar molta por, esverar, la imminència d’un perill.
Són notícies que esparveren i que no conviden a l’optimisme.
Amb la tempesta, el bestiar s’esparverava i no el podien calmar.
Etimologia
D’esparver, ocell de rapinya, del germànic fràncic sparwâri, mateix significat, «per l’efecte que fa l’esparver en atansar-se a les seves víctimes» (J. Coromines).
Usos
Fatigat de tanta espera
he reprès el mal camí.
Deixo l’Esperança enrere,
però la Fe em vol seguir.
A mitges li dic que sí.Com si desfés el camí,
camino mirant enrere
on l’Esperança m’espera
amb els ulls contra el coixí.
La Fe em diu que no i que sí.Decideixo tornar enrere
i em detura no sé qui:
és la Fe que m’esparvera
perquè ja no sap què dir.Ara es lleva, lluny de mi,
l’Esperança ploranera.No és aquesta la manera,
Pere Quart, «Cançoneta noucentista del mal camí», dins Vacances pagades (1959)
certament!, de fer camí.
Tema de la setmana
Dissabte farà vint-i-cinc anys que va morir Pere Quart (Sabadell 1899-Barcelona 1986). Aquesta setmana veurem alguns mots trets dels seus versos, que sempre fan de bon (re)llegir.