No sé quan va produir-se la invenció de l’esguerro bona tarda, però per les informacions que tinc, el va difondre Salvador Escamilla, per mitjà dels seus programes de ràdio, de manera que la Corpo [Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, CCRTV] ja el va trobar difós. Més endavant, s’ha escampat pel País Valencià l’equivalent bona vesprada, calc semàntic del mateix calibre que l’esguerro de n’Escamilla, engendrat amb la major bona voluntat però amb clar infortuni. Per sort, a Mallorca no s’ha «inventat» ni bon horabaixa ni bon capvespre (que sonarien tan estranys com bon matí), i hom continua —ara per dissort— amb el tradicional bones tardes.

Gabriel Bibiloni, «Bon dia tot el dia» (29 d’abril del 2005)