Albert Pla Nualart

En català normatiu la xurra és un ocell de l’estepa semblant a la ganga. Xurra i ganga són noms d’origen onomatopeic: imiten el crit d’aquestes aus. Sembla que la ganga era difícil de caçar i dura de menjar. D’aquí, en sentit irònic, que es digui del que val molt i costa poc.

El pas de xurra a sort, en canvi, sembla que té parada en el churro castellà que significa encert casual, però el GD62 i DCVB estan d’acord a admetre xurra en aquest sentit: “Quina xurra que has tingut!”

Xamba ve del castellà i potser del portuguès però, per antiguitat o pura sort, no se li posen traves i des de sempre tots els diccionaris l’admeten. A Mèxic –per raons ara fàcils d’entendre– chamba vol dir lloc de treball.

La potra, a més de designar una hèrnia a l’escrot, també vol dir sort, tant en català com en castellà. Són dos significats que fan de mal lligar. Només puc pensar en una superstició semblant a la de tocar-li la gepa a un geperut o trepitjar merda.

Potser perquè per a una dona era i és una sort tenir llet per criar el fill, tenir llet és sinònim de bona fortuna. També ho és en espanyol de Veneçuela o l’Equador. En el d’Espanya, però, té un sentit més violent, el del famós “¡A que te pego, leches!”

I deixo per al final la xiripa, que el DIEC no admet però sí el GDLC (versió en línia), el GD62 i el DCVB. És també un castellanisme històric i alguns l’han volgut fer sinònim de serendipitat (serendipity): el fet de descobrir una cosa, per atzar, quan n’investigues una altra. Però xiripa és massa popular per poder ser tan solemne. 

Ara, 27 de juny del 2012