
Tàpies ha portat la noció d’empremta al quadre (Empremta de cistella sobre roba, 1980; Empremta de sabata, 1982; Empremta de tisores, 1987); l’empremta com a senyal d’un element premut contra un altre de més tou, com l’empremta del peu sobre l’asfalt estovat per la calor, o d’un segell sobre la cera. El concepte d’empremta té molt a veure amb com pinta Antoni Tàpies —a vegades fins i tot l’empremta no és gravada, sinó pintada (Creu i ditades, 2007 [a la imatge])—, amb el que fa al seu taller a l’hora de posar-se davant una tela. Ell en diu ésser potiner: «Sóc molt potiner, i no tinc gens de respecte. Treballo amb els quadres per terra i si és un quadre gran i no hi arribo, agafo un pal. A vegades, però, no hi ha manera d’arribar a un punt i no tinc més remei que caminar per sobre del quadre, i hi deixo petjades». Són paraules que fan pensar en les empremtes de peus, per exemple, a Matèria i cartons, del 2006.
Xavier Barral i Altet, ABeCeDari Tàpies (Barcelona: Base, 2009)
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...