Vicent Andrés Estellés

Després de certes coses s’ha de tornar a casa.

La casa és ja, per sempre, la casa del silenci.
Però no del silenci perquè haja mort algú:
és un altre silenci. No perquè dorm el fill:
és un altre silenci. És perquè el fill s’ha mort.
Tampoc és perquè s’haja mort el fill. És, potser,
perquè el fill està mort. I no és que estiga mort
ací, en aquesta casa, mort ací, entre nosaltres.
És, bruscament i simple, perquè el fill està mort.
O és, potser, perquè el cos que es féu l’estan desfent.
A la casa on es mor el fill, hi ha certs moments
que els pares ouen, muts de terror, el petit
caminar dels insectes per damunt del seu fill,
lents i misteriosos enrenous destructors
com d’uns grills llunyaníssims que canten nit i dia.

Després de certes coses s’ha de tornar a casa.

Com el fil, com el fil que produí l’estam
i produí el bolquer, mentre la dona anava
fent i fent els bolquers, el fill anava fent-se
com un altre bolquer a les seues entranyes:
era un fil, era un fil que, potser, com el fil
que fan els cucs de seda pujava per tomellos
biològics, baixava i tornava a pujar,
feia camins finíssims d’estam i de silenci
de la condició tenaç de les arrels.
Com anava la dona consolidant-se, fent-se,
potser edificant-se definitivament
mentre dins del seu ventre anava fent-se el fill
i li anava agafant, com si fossen grapats
de fang, grapats de vida, potser la casa anava
adquirint consistència i volum, com un ventre.
Com un ventre la casa adquiria volum,
i era el fill, era el fill el que prenia cos:
era el fill, i amb el fill tot adquiria forma.
Com un bolquer, la casa es va omplir amb el fill.

Després de certes coses s’ha de tornar a casa.

Com el bolquer humil, com el bolquer gastat,
com el bolquer suat i brut i en algun lloc
esfilassat pel fill, que no el va amortallar
per això, per gastat, per suat i per brut;
com el bolquer que duia al moment de morir
i va embrutar el fill amb les seus salives
darreres, amb la seua orina i certes coses
del moment de la mort, s’hi sent ara la casa:
com un bolquer humil, com el bolquer de cada
dia, com el bolquer que duia en el moment
de morir-se, gastat i suat i trencat,
que se li va llevar per tal d’amortallar-lo
amb una roba nova i dubtosament digna.

Després de certes coses s’ha de tornar a casa.

Fragment de «La casa, ara sí», dins La nit, 
Obra completa revisada I (València: Tres i Quatre, 2014)