Enric Valor a les Rondalles valencianes usa la locució la cosa (sempre amb article definit) davant un adjectiu per voler dir ‘molt’:

…era un minyó la cosa garrida. («El gegant del Romaní»)

…la masovera infantà un xic ros i polit, la cosa fina. («El xiquet que va nàixer de peus»)

Vicenteta va fer dues tasses d’aquell bullitori; Ciril se’n va prendre una —la cosa bona!— i ella simulà que es prenia la seua, però, en un descuit d’ell, la va abocar a les escuradores. («L’albarder de Cocentaina»)

…un carruatge de regal per a ell i la seua muller amb un tronc de cavalls que eren la cosa elegant. («Els tres plets de Pasqua Granada»)

Fixem-nos que l’adjectiu concorda amb cosa i no amb el nom, que en aquests exemples són sempre masculins: minyó, xic, bullitori, cavalls.

En tots aquests casos podem substituir la cosa per ‘molt’, però llavors hem de fer concordar l’adjectiu: un minyó molt garrit, un xic molt fi, un bullitori molt bo, un tronc de cavalls molt elegants (els elegants són els cavalls i no el tronc; fixem-nos que diu «un tronc de cavalls que eren la cosa elegant»; si s’hagués referit al tronc hauria dit «un tronc de cavalls que era la cosa elegant»).

Gràcies a Eugeni S. Reig per la seva col·laboració.