La frase emprada és quasi sempre «me’n vaig a escampar la boira» i és pronunciada per la persona que té intenció d’anar a passejar a l’aire lliure sense rumb ni motiu determinat.
Aquesta expressió es deu a una pràctica de bruixeria, en la qual els iniciats voltaven pels camps, sense ordre ni concert, rondinant i cridant unes invocacions i fórmules màgiques encaminades a esvair la boira quan era molt persistent.
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000), pàg. 104
Comentaris recents
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...
safa
Això de safa té algun parentiu amb safata (o vic...