Pel desllunat, l’olor d’oli fregit.
Em quedaré entre les meues coses,
els meus papers, els llibres estimats
i uns pocs amics, en un discret silenci.
• «Cant temporal», II (1975)És una escena de ballet i sedes:
d’un pis de baix, des d’una cuina, surt
una claror pel desllunat, i guaite:
mire, en silenci, les dues veïnes,
en camisó, que netegen la cuina.
• «Pedres de foc», 38 (1975)Vicent Andrés Estellés, dins Cant temporal, volum 5 de l’Obra completa (València: Tres i Quatre, 1980)
Altres mots de Vicent Andrés Estellés a ‘Cada dia un mot’
Comentaris recents
a fer punyetes
Tenia entés que anar a fer punyetes venia de que ...
missal
Molt curiós i l'origen del perdre l'oremus. Posa'...
missal
L'oremus és la veta que fa la funció de punt de ...
escolà -ana
L'escolà d'amén em fa venir cap aquí i veig que...
ser un escolà d’amén
Efectivament, Eugeni S. Reig, a l'entrada ...