Pel desllunat, l’olor d’oli fregit.
Em quedaré entre les meues coses,
els meus papers, els llibres estimats
i uns pocs amics, en un discret silenci.
• «Cant temporal», II (1975)

És una escena de ballet i sedes:
d’un pis de baix, des d’una cuina, surt
una claror pel desllunat, i guaite:
mire, en silenci, les dues veïnes,
en camisó, que netegen la cuina.
• «Pedres de foc», 38 (1975)

Vicent Andrés Estellés, dins Cant temporal, volum 5 de l’Obra completa (València: Tres i Quatre, 1980)

Altres mots de Vicent Andrés Estellés a ‘Cada dia un mot’