Tomàs Garcés
Enfilin-se les heures a les altes parets,
i negres esparvers hi facin llur estada.
Els nostres ulls no s’obriran mai més,
són ombra sense flama.
El bec de la perdiu amb flor de tintorell
les aigües del torrent, en beure-hi, enverina.
No seguirem el vol de la perdiu mai més,
i l’aigua no ens convida.
Les aspres llunyanies amagarà la neu,
i, a prop, en el mar blau, voleiarà la vela.
La cara son recer no ens donarà mai més,
ni els arbres que l’ombregen.
Mai més! I sempre més, fantasmes sense alè,
vagarem a l’entorn de les grises muralles.
Veurem, en una cova sense fons,
desfer-se les onades.
La nit de Sant Joan (1951)
Comentaris recents
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...
sense ofici ni benefici
Crec que s’hauria de precisar, ja que l'expressi...
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...