Tomàs Garcés

Enfilin-se les heures a les altes parets,
i negres esparvers hi facin lur estada.
Els nostres ulls no s’obriran mai més,
                  són ombra sense flama.

El bec de la perdiu amb flor de tintorell
les aigües del torrent, en beure-hi, enverina.
No seguirem el vol de la perdiu mai més,
                  i l’aigua no ens convida.

Les aspres llunyanies amagarà la neu,
i, a prop, en el mar blau, voleiarà la vela.
La cara son recer no ens donarà mai més,
                  ni els arbres que l’ombregen.

Mai més! I sempre més, fantasmes sense alè,
vagarem a l’entorn de les grises muralles.
Veurem, en una cova sense fons,
                  desfer-se les onades.

La nit de Sant Joan (1951)