Tomàs Garcés
Enfilin-se les heures a les altes parets,
i negres esparvers hi facin llur estada.
Els nostres ulls no s’obriran mai més,
són ombra sense flama.
El bec de la perdiu amb flor de tintorell
les aigües del torrent, en beure-hi, enverina.
No seguirem el vol de la perdiu mai més,
i l’aigua no ens convida.
Les aspres llunyanies amagarà la neu,
i, a prop, en el mar blau, voleiarà la vela.
La cara son recer no ens donarà mai més,
ni els arbres que l’ombregen.
Mai més! I sempre més, fantasmes sense alè,
vagarem a l’entorn de les grises muralles.
Veurem, en una cova sense fons,
desfer-se les onades.
La nit de Sant Joan (1951)
Comentaris recents
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...
llufa [2]
Encara que en altres llocs llufa significa ventosi...