Tomàs Garcés
Enfilin-se les heures a les altes parets,
i negres esparvers hi facin llur estada.
Els nostres ulls no s’obriran mai més,
són ombra sense flama.
El bec de la perdiu amb flor de tintorell
les aigües del torrent, en beure-hi, enverina.
No seguirem el vol de la perdiu mai més,
i l’aigua no ens convida.
Les aspres llunyanies amagarà la neu,
i, a prop, en el mar blau, voleiarà la vela.
La cara son recer no ens donarà mai més,
ni els arbres que l’ombregen.
Mai més! I sempre més, fantasmes sense alè,
vagarem a l’entorn de les grises muralles.
Veurem, en una cova sense fons,
desfer-se les onades.
La nit de Sant Joan (1951)
Comentaris recents
llufa [2]
Encara que en altres llocs llufa significa ventosi...
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...