La ‘frase del dia’ d’ahir (recordeu que la frase del dia que apareix al peu dels missatges que enviem és una propina per als subscriptors; si seguiu RodaMots per altres canals potser us la perdeu) va suscitar algunes reaccions. Era aquesta:

Ni recordis, si veus aquest escrit,
la mà que el va crear: t’estimo tant
que vull que el teu enyor es torni oblit
perquè no m’hagis d’enyorar plorant.

N’acreditàvem l’autor, William Shakespeare, però no l’edició ni el traductor. N’assumim la responsabilitat i en demanem públiques excuses. A les ‘frases del dia’ no deixem espai per a cap altra informació fora de l’autor de la frase. Com que alguns subscriptors ens ho van demanar, ho fem aquí: el llibre és Sonets, el traductor el poeta Txema Martínez, la col·lecció Jardins de Samarcanda, els coeditors Eumo i Cafè Central, i l’any d’edició 2010. En el cas d’aquest sonet, Pere Rovira també va col·laborar en la traducció.

Aquests versos formen part del sonet LXXI de Shakespeare. Aquí trobareu més informació dels sonets. A internet hi ha molta informació sobre aquest tema, com també sobre molts altres temes. No acabaríem mai.

En anglès diuen així:

Nay, if you read this line, remember not
The hand that writ it, for I love you so
That I in your sweet thoughts would be forgot,
If thinking on me then should make you woe.

Naturalment, la versió que vam citar no és l’única; n’hi ha més. Com ara aquestes:

[1] Ni et vulguis recordar, si aquest vers has llegit,
de qui el va fer: t’estimo tan intensament
que si, pensant en mi, t’has de veure afligit,
prefereixo no estar dins el teu pensament.

[2] Ni, si llegeixes aquest vers, no et recordis / de la mà que l’ha escrit; perquè t’estimo tant, / que, en els teus dolços pensaments, preferiria ser oblidat / si és que pensar en mi et portés tristesa.

Versions de Salvador Oliva, Els sonets (Edicions 62/Empúries, 2002) (la primera en vers, la segona literal en prosa)

ℵ

I, si em llegiu, no us recordeu d’aquell
que això va escriure, jo que us estimava
tant com per ser oblidat pel cor més bell,
si pensar en mi dolor us ocasionava.

Versió de Gerard Vergés, Tots els sonets de Shakespeare (Columna, 1993; reed. Adesiara, 2017)

ℵ

No sentis cap recança, això llegint,
d’aquell qui ho escriví; t’amo talment,
que millor vull l’oblit, de tu venint,
que no saber-te mon record, punyent.

Versió de Carme Montoriol, Els sonets de Shakespeare (Llibreria Verdaguer, 1928; reed. Figueres, 1980)

ℵ

Llegint-me oblida fins la mà que ha escrit
aquestes ratlles; car m’ets tan preciós,
que em fóra grat, venint de tu, l’oblit,
si hagués d’esser-te mon record penós.

Versió de Magí Morera i Galícia, Selecta de sonets de Shakespeare (Vilanova i la Geltrú, 1913; reed. Barcino, 2016)

Si voleu escoltar la versió de Rafa Xambó d’aquest sonet de Shakespeare, «T’estimo tant», la trobareu aquí.

Si en teniu (o voleu provar de fer-ne) cap versió més, feu-nos-la arribar i l’afegirem aquí.