Salvador Espriu
Trenta diners, a Sepharad,
són una grossa quantitat.
Et venc per ells, i fins per res,
no sols aquest despullat pres,
sinó la nostra dignitat,
el cel, els camps, els déus, el blat,
tot el país, de mar a mar,
llengües, costums, passat, futur,
el pensament, la llei, el fur.
És un bon preu, no et costa car.
Només pretenc de rosegar,
segur, tranquil, un tros de pa,
al sol, xau-xau, un os de gos.
Fes i desfés, com si no hi fos.
Vull aquest bri d’un curt present
de vell. Després, que bufi el vent.
Mort jo, i en creu el condemnat,
amb forta mà pren el ramat.
Aparentment brau o lleó,
mai no li tinguis gens de por:
llargs anys de neu han capolat
el poble meu de Sepharad.
Salvador Espriu, Setmana Santa, XX (1971)
Comentaris recents
corrinyar
Tenint aquesta joieta no s'explica que tanta gent ...
corrinyar
No caldria crear un nou mot... Si diem Vaig a f...
cuitar el pas
Anar esgamat o córrer es...
corrinyar
La traducció a l'anglès de "corrinyar" seria "jo...
keds
A tarragona d'aquesta mena de calçat també en di...