Rudolf Ortega

De vegades una llengua forana pot acaparar tot un camp semàntic, i això és especialment evident si ens aturem a observar els termes relacionats amb el comunisme soviètic. Tot un catàleg de termes va bastir un constructe teòric que es va acabar estenent per mig Europa i que va esquitxar bona part de la reflexió política també del món occidental. Provenen doncs de la llengua russa tot un seguit de mots que, si bé el sistema es va esfondrar com un castell de naips després de la caiguda del Mur, tenen el seu lloc al diccionari: bolxevic (literalment, «majoritari», i d’aquí aplicat al grup socialista més nombrós ja abans de la revolució), menxevic (minoritari), kolkhoz (granja col·lectiva), soviet (òrgan de govern), sovkhoz (granja estatal), troica (grup de tres) i stakhanovisme (d’Alexei Stakhanov, l’obrer que va servir de model per implantar un sistema d’intensificació del treball). I sense associar-les a un sistema polític, són també paraules russes tsar, ruble, datxa i vodka.

Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast (Barcelona: RBA La Magrana, 2014)