recolzar / donar suport
En el verb recolzar intervenen sempre dos agents, o dos factors: un que aguanta i l’altre que descansa. Si dic: «Estic baldat, espera que em recolzo a la paret», qui aguanta és la paret, i qui descansa sóc jo, i per això hi afegeixo un pronom feble de primera persona. A la paret també hi puc recolzar una escala, i per això diré que la recolzo, on la paret torna a ser l’element que sosté o dóna suport. D’aquesta manera, si saltem al sentit figurat per dir que algú ens fa costat, el significat haurà de ser aproximadament el mateix. Puc dir —correctament— que em recolzo en els amics quan estic en hores baixes, és a dir que els amics em donen suport, però no que els amics em recolzen si vull dir que secunden les meves accions. En qualsevol cas, aquesta fórmula serà vàlida només si, entre tots, m’agafen, m’apropen a una paret, m’hi recolzen i em diuen: «Au, descansa una estona».
Rudolf Ortega, Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast
(Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 247
Comentaris recents
anar lluny d’osques
A banda d'un petit senyal, una osca és també un ...
anar-li al darrere amb un flabiol sonant
Anar ‘radere’ de peix mort, a...
anar a la vela
La frase feta d'avui sembla una mica com l'express...
borratxo -a
bufat https://rodamots.cat/bufat-ada/...
meula
Una meula pot ser també una gatera, però algunes...