Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquesta expressió. Sembla que al segle XVII (o potser era ja al XVIII) es va posar de moda, entre l’alta societat francesa, no acomiadar-se quan s’abandonava una reunió o una festa per no interrompre les converses en curs. Una altra explicació seria que, en època de guerra, els soldats francesos prenien el que necessitaven de les cases sense demanar permís ni compensar-ne els propietaris (un costum malauradament extensible a soldats de qualsevol altra nacionalitat).
Aquesta expressió també existeix en anglès («to take French leave») i en alemany («sich [auf] französisch empfehlen/verabschieden»); en francès, però, en diuen «filer à l’anglaise» (literalment, anar-se’n a l’anglesa).
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...