Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquesta expressió. Sembla que al segle XVII (o potser era ja al XVIII) es va posar de moda, entre l’alta societat francesa, no acomiadar-se quan s’abandonava una reunió o una festa per no interrompre les converses en curs. Una altra explicació seria que, en època de guerra, els soldats francesos prenien el que necessitaven de les cases sense demanar permís ni compensar-ne els propietaris (un costum malauradament extensible a soldats de qualsevol altra nacionalitat).
Aquesta expressió també existeix en anglès («to take French leave») i en alemany («sich [auf] französisch empfehlen/verabschieden»); en francès, però, en diuen «filer à l’anglaise» (literalment, anar-se’n a l’anglesa).
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...