Pere Calders
La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora.
—És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.
—No sempre, no sempre… —replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una data.
—És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora.
—Apa, bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables.
I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai.
- Pere Calders, De teves a meves (Barcelona: Laia, 1984)
Comentaris recents
cort de porcs
El mot soll –i també a...
engrut
A València, els xiquets, empravem l´engrut per a...
engrut
Al Rosselló, per a designar una capa de brutícia...
farinetes
Engrut també és farina bullida amb aigua. D'aque...
desenfeinat -ada
Un dia vaig comprar un llibret en una fira d'antig...