Fer cara de tres déus ‘cara colèrica i malhumorada’. Imagino que naixeria per al·lusió a la cara que posa el catequista, quan, a la pregunta capciosa feta a una criatura (que de fet es fa així): «quants Déus hi ha?», la criatura (que ha sentit parlar de la Trinitat, ha «sentit campanes» i no sap ben bé com) contesta: —Tres! En tot cas aquesta pregunta és un lloc comú del nostre folklore pseudo-educatiu: «Ja sabs quants déus hi ha?», pregunta algun mestre-tites en les Rond., 20 (crec que són les mall. d’AMAlcover); en tot cas és una pregunta que se sol fer, i quan el menut s’hi erra, el mestre de doctrina posa cara… de tres-déus.
Joan Coromines, entrada tres, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, pàg. 779
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...