Pau Vidal

No és cap secret ni cap misteri: tothom sap com s’ha format aquesta paraula que ja fa anys que ens acompanya, i que tot i així encara no ha estat admesa per la normativa. De fet va anar de la mateixa manera que en els casos de caravàning, càsting, dàncing, dúmping, esmòquing, fàding, fúting, hòlding, lífting, lísing, màrqueting, míting, pàrquing, pírcing, púding, ràfting, rànquing, tràveling i zàping, els divuit gerundis anglesos que hem incorporat.

Un moment. He dit de la mateixa manera? No! Pànxing no es va formar com aquests, perquè, si us fixeu en la llista, veureu que tots han estat  importats gairebé tal qual, alguns amb el mínim afegitó de l’accent per aconduir la justa pronúncia (fàding, pírcing, caravàning), altres adaptats a la grafia pròpia: màrqueting, zàping, míting…). Però pànxing és diferent, perquè no adapta pas cap mot anglès sinó que el que fa és afegir a una arrel pròpia un sufix saxó: panxa+-ing. Un híbrid. Un mot pioner, perquè encara que aquest fenomen és ben actual, ‘fer pànxing’ (per dir ‘no fer res’, dedicar-se al dolce far niente) és una expressió que es va sentir per primera vegada ja deu fer quaranta anys llargs. Si fins i tot hi ha una revista que se’n diu!

Tota una precursora, perquè d’aleshores ençà, arran de l’èxit popular, ens n’hem empescades moltes altres. Ara mateix em venen al cap balconing, claping, recicling… Segur que vosaltres en coneixeu més.

De moment, si més no, l’ésAdir, el portal lingüístic de la CCMA, ja el recull. Per aquí es comença.

Vaig tornar a pujar al 600 sense rodes (i sense motor) i vaig veure que més endavant alguns llangardaixos blaus fluorescents estaven fent pànxing aleatòriament disposats en perpendiculars, diagonals i paral·leles a la direcció del camí. No em barraven pas el pas: més aviat semblaven un comitè de benvinguda i onírica recepció.

La senyora dels guants vermells,
Roger Mas, 2022

Pau Vidal, 100 mots curiosos del català (Valls: Cossetània, 2023), pàg. 174-175