Modus uiuendi (literalment, ‘manera de viure’), s’ha de dir que té un ús en l’àmbit de la política internacional i la diplomàcia: indica un acord entre dues parts normalment de naturalesa temporal o provisional, que és posteriorment substituït per un acord més permanent, que pot ser un tractat. L’ús més estès en català de modus uiuendi és amb un altre sentit, però: fa referència al ‘mitjà de vida’ d’algú (el seu modus vivendi era l’agricultura).
Modus operandi (literalment, ‘manera d’obrar’), en canvi, indica una pauta d’actuació regular d’una persona o un grup i és força habitual trobar aquest sintagma vinculat al món del delicte, per bé que no exclusivament (el modus operandi d’aquella banda de lladres de vehicles consistia a apropar-se al cotxe i enganyar el conductor dient-li que tenia la roda rebentada, amb l’objectiu de fer-lo baixar).
Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals, 100 llatinismes més vius que mai
(Valls: Cossetània, 2014), pàg. 129
Comentaris recents
ardat
A Eivissa diem "una ardada d'orenelles", per exemp...
lletsó
A l'Horta Nord es diu llicsons....
lletsó
A la Granja d'Escarp es diu llicsons...
estragat -ada
Per què no surt al DIEC, si més no a la versió ...
peonar
El pare, en Louis Juanchich, que caçava perdius r...