Aigües pures

Melcior Comes
 

És una novel·la agradable i saborosa, escrita amb devoció
per les paraules i pel medi ambient
 

«AIGUA BRUTA»
Autor: PAU VIDAL
Editorial: EMPÚRIES / Pàgines: 190 / Preu: 18 euros
Camil és un lingüista a la recerca de paraules per actualitzar el diccionari etimològic de Joan Coromines. Camil es veurà embolicat en el coneixement dels abocaments de matèries tòxiques en aqüífers i fonts.

Pau Vidal estima molt les paraules. Per això podem dir que “Aigua bruta”, aquesta primera novel·la, és un relat mogut i versàtil d’aventures etimològiques. El protagonista de la narració de Vidal és un filòleg a qui han encarregat una posada al dia del monumental diccionari etimològic de Coromines, i que per fer aquesta tasca emprèn un periple amb moto per tot el territori del país a la recerca el mot oblidat o del de nova creació: des de l’argot més llampant a l’arcaisme. El relat consisteix en aquesta caça del mot —un exemple: «corteres, variant de quarteres, mesura agrària de valor variable»—, per això la textura de la història es transforma en la xarxa on aquestes paraules van caient i alhora van dotant de relleu i intel·ligència el conjunt de l’aventura. Seguint aquesta perquisició, però, el narrador es veu embolicat en una trama detectivesca, amb un greu rerefons de denuncia ecològica. Des dels Pirineus fins al delta del Llobregat, aquest especialista en les paraules es veu immers en la investigació d’una tèrbola trama delictiva, que l’apropa als abocaments tòxics en les aigües dels rius. Vidal maneja amb desimboltura els seus recursos, mou els fils del relat amb adoració per les paraules, sobre les quals el narrador es rebolca i emmiralla, sempre cercant en elles un camí cap a l’exactitud i el vigor de la llengua. Es fa ressò dels girs dialectals, i especialment aconseguits són els modismes del català de Mallorca.

En els relats d’Home les Vidal havia demostrat el domini del català barceloní en els seus girs més coloristes, i que sabia dotar la nostra llengua més viva de flexibilitat i forma literària. En aquesta Aigua bruta, l’autor continua aquesta exploració, tonifica l’argot i el dota de significacions agosarades i dúctils, i segueix les noves formes del llenguatge, a més de la corrupció de medi humà que el fa viure i que alhora el posa en perill: «¿Era possible que vint o trenta anys de tevetresenc haguessin fet més mal a la varietat lingüística que tres segles de guàrdia civil?» Tot el relat de la investigació és trepidant i enigmàtic, i l’autor el sap conduir amb mà àgil i dinàmica, que acosta la narració a les peripècies més característiques de la literatura juvenil. Aigua bruta és una novel·la escrita amb devoció per les paraules, amb un clar propòsit d.acusació de la impuresa, la de la nostra llengua i la del medi ambient. És una lectura agradable i saborosa, i que agradarà als lectors amants de la riquesa lèxica i de la vivacitat narrativa.

Publicat en el número 1.826 del setmanari Presència (1 de març del 2007)