Arran del mot enviat ahir, entrepà, vam rebre aquest missatge:

Bon dia,

Sóc subscriptor de RodaMots i el rep tots els dies del món. Hui, he pogut llegir el corresponent al dia 3 d’octubre de 2018, “Entrepà”, on, després de la definició hi ha l’apartat de les diferents maneres de dir “entrepà”, i on hi manca la forma “cantell”, que es diu en algunes comarques del País Valencià i que jo l’he sentida particularment a la comarca de l’Horta Sud.

Per altra banda, m’ha sorprés que el mot o expressió “entrepà” s’afirme a l’article que és mot encunyat per l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart), a la seua estada per terres valencianes amb ocasió d’arreplegar un premi literari a Gandia. El mot entrepà ja era conegut al País Valencià abans del 1959. Hi ha testimonis escrits, més antics de la data de la suposada “invenció” del mot.

Una abraçada.

Sempre vostre,

Antoni Zaragozà

Efectivament, cantell és una de les formes valencianes per a designar l’entrepà (una altra és rua i les seves variants; també hi ha el clàssic pa i companatge). Pel que fa a l’etimologia, tens tota la raó, una cerca al CIVAL (Corpus informatitzat del valencià de l’AVL) ens dona un resultat prou anterior al 1959, any de la suposada ‘invenció’ de Joan Oliver:

[…] el pa que, devorat més que menjat a mos rodó, reconforta al camp quan la tasca s’interromp rere l’oració del migdia; el del delejat berenar dels infants que obrin l’entrepà per veure-hi el companatge que se’ls hi ha posat; el del bocí que hom dóna al pidolaire que va de camí. 

Miquel Adlert, El salze a la sendera (València: Torre, 1953)

D’altra banda, també apareix entrepà en obres de Manuel de Pedrolo (Crèdits humans, 1957) o Jordi Sarsanedas (Plou i fa sol, 1959). Segons que ens informa Joan Puigmalet, entrepà es va incorporar al Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra l’any 1966 (4a edició). No sembla que aparegui en diccionaris anteriors, llevat del Tresor de llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya d’Antoni M. Griera (1935), tot i que en un sentit diferent: «plat preparat amb ceba (València)».

El més probable, doncs, és que Joan Oliver sentís entrepà en el seu viatge a Gandia i adoptés la paraula amb tant d’entusiasme que, al cap dels anys, pensés que se l’havia empescada ell.

ℵ

La meva àvia, nascuda el 1895 a Barcelona, però d’orígens familiars a l’Urgell i la Segarra, utilitzava l’expressió entre pa i pa per referir-se a un entrepà. Així,doncs, deia:
   —Què vols que t’hi posi, entre pa i pa? (Com per dir ‘de què el vols, l’entrepà?’, que solia ser dues llesques de pa de pagès).
   I també:
   —No t’agrada gaire aquest peix? Posa-te’l entre pa i pa… (I et feia un entrepà de sardines, que es menjaven els infants més reticents al gust intens del peix blau…)
   Potser és aquesta expressió, l’origen del mot entrepà?

Marta Ballester (Barcelona)

Si algú té més notícies de l’origen d’aquesta paraula, escriviu a mots@rodamots.cat i les afegirem aquí.