cossi [1380]; probablement del mateix origen que el castellà cuezo ‘gaveta de manobre per amarar el guix i altres atuells semblants’, italià còccio ‘atuell’, ‘test d’estri trossejat’, occità antic i modern cossa ‘espècie d’escudella’, ‘mesura per a gra’, mossàrab català cutxol, cutxola ‘mesura de gra’, ‘ambosta’, bascoromànic kotxu ‘atuell de munyir, etc.’; tot plegat podria correspondre a una base comuna cocciu d’etimologia incerta i que no explicaria bé la -i catalana, resultat fonètic irregular; és versemblant, però, que sigui un mot preromà, emparentat amb el sànscrit kóçah ‘bota, cubell’, lituà káusas ‘llossa’, letó kaûss ‘escudella, tassa’, lituà kiause ‘crani’, lituà kiausis i prussià antic kausis ‘ou’, ‘testicle’, persa kus ‘vulva’, que suposen una arrel indoeuropea kouko/keuko- ‘recipient’.
- Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, a cura de Josep Ferrer i Costa (Badalona: Ara Llibres, 2016), pàg. 136
Comentaris recents
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...