Espieta s’ha emprat bastant, sobretot en usos folklòrics o infantils com a equivalent d’espia: sembla que ja s’usava a primers del s. XVIII, en el setge de 1714, si fem cas del personatge ja folklòric de l’Espieta del Portal Nou (segons la cobla tradicional i infantil, que encara dèiem tant els marrecs barcelonins en els anys 1910-15): «l’espieta del Portal Nou / cada dia guanya un sou, / cada mes una pesseta: / maleït siga l’espieta!» (si bé hi ha la variant estafeta, amb el qual pogué haver-hi encreuament).
- Joan Coromines, entrada espiar, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, pàg. 643
Comentaris recents
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...
sense ofici ni benefici
Crec que s’hauria de precisar, ja que l'expressi...
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...