Espieta s’ha emprat bastant, sobretot en usos folklòrics o infantils com a equivalent d’espia: sembla que ja s’usava a primers del s. XVIII, en el setge de 1714, si fem cas del personatge ja folklòric de l’Espieta del Portal Nou (segons la cobla tradicional i infantil, que encara dèiem tant els marrecs barcelonins en els anys 1910-15): «l’espieta del Portal Nou / cada dia guanya un sou, / cada mes una pesseta: / maleït siga l’espieta!» (si bé hi ha la variant estafeta, amb el qual pogué haver-hi encreuament).
- Joan Coromines, entrada espiar, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, pàg. 643
Comentaris recents
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...