Les lleis sobre el menjar formen part de la categoria de preceptes que s’han de complir encara que no s’entenguin, però el caràcter analista de l’home el porta sempre a esbrinar el rerefons del que no comprèn, i per això hi ha moltes opinions diferents sobre les lleis de la caixrut. La més generalitzada entre els rabins és que aquestes normes tenen el seu fonament en la intenció d’evitar la violència envers els animals, éssers creats per Déu que s’han de tractar amb gran respecte. Un altre parer és que aquestes prescripcions tenen una tendència cap al vegetarianisme, a fi d’evitar, en la mesura del possible, el consum de carn, perquè, segons aquesta tendència rabínica, les persones que s’alimenten principalment de carn són de caràcter violent, mentre que les persones que consumeixen vegetals i làctics són de caràcter pacifista. Sobre aquesta teoria hi ha el parer contrari de Maimònides, que diu textualment: «Els homes mengen carn i beuen vi, perquè no hi ha veritable alegria sense carn i sense vi».

• M. Josep Estanyol i Fuentes, Judaisme a Catalunya, avui (Barcelona: Pòrtic, 2002)

Torneu a caixer