Leo Giménez

Estem o quedem despagats i despagades quan teníem l’esperança o la il·lusió d’obtindre alguna cosa i ens adonem que l’expectativa no es complix. També ens despaguem quan tenim confiança en algú, o n’esperem un resposta positiva, i ens falla en allò que confiàvem. Alguns diccionaris definixen el verb despagar com a ‘descontentar, disgustar, fer malcontent’, però crec que a eixes descripcions els falta la precisió del sentit que la majoria de valencians li donem. El SALT, a més de ‘descontentar’, inclou ‘decebre’ en la definició del mencionat verb, forma més ajustada al significat de ‘esperança o il·lusió frustrada més o menys sobtada o no totalment previsible’ o ‘decepció’ que té per a nosaltres despagar. Javier Arenas fa uns pocs diumenges es va quedar molt despagat per no alcançar la majoria absoluta a Andalusia, a més de descontent. En canvi, el PSOE, en les generals, es quedà descontent i disgustat, però no despagat, perquè ja suposava la davallada.

De despagar tenim el deverbal “despago”, ‘estat de qui està despagat, decepció’, que, per ara, no arrepleguen els diccionaris, encara que està ben integrat en la parla valenciana. Sí que recullen despagament, estrany en l’ús corrent d’ací. Despago té la “taqueta” d’acabar amb o àtona (suspecte de castellanisme) i, supose, el marxamo de dialectal. Però la RAE deu considerar-lo poc (o gens) genuïnament castellà perquè no l’inclou en el seu diccionari. Al pobre, però vivíssim, vocable, li passa com a enterro, desterro i altres deverbals ben nostrats i usats. Alguns no entenem molt bé (o potser ho entenem massa i tot) per què molts vocables acabats en o àtona tenen “tatxa” de castellanisme, de dialectals o de vulgars, si són més aïna valencians, com els esmentats, i en canvi altres, més “centrals”, com esbarjo, esguerro i més, tenen les benediccions oraculars. Alguns diccionaris, com el DIEC2, arrepleguen vora 200 vocables acabats en o àtona, alguns amb forma tan “pura” i “genuïna” com bambo, conco, paio i tato, però les comentades més amunt, no. Esperem que el diccionari normatiu de l’AVL no ens deixe despagats i hi incloga despago, com ja ha fet la nostra institució normativa amb tants vocables ben valencians, anteriorment bandejats.

Article publicat originàriament a Levante-EMV el 4 de maig de 2012.
El DNV inclou despagar, despagat i despagament, però no despago.