Laura Serra

Escrivint a quatre mans el reportatge sobre com el canvi climàtic està trastocant fins i tot el nostre refranyer popular, el nostre meteoròleg de capçalera, en Miquel Bernis, em va dirigir a la web Paremiologia Catalana Comparada Digital, un lloc on es poden buscar dites populars, els seus sinònims i versions en altres llengües. Em va semblar una troballa estratosfèrica, aquesta eina. Volia descobrir qui hi havia al darrere. I resulta que és un home sol.

Els lingüistes i parauladdictes segur que ja el tenen controlat, perquè el filòleg Víctor Pàmies (Barcelona, 1963) fa gairebé 30 anys que es dedica a recollir i estudiar tota la paremiologia catalana en un sentit extens, és a dir, tot el que ens ofereix el llenguatge figurat –proverbis, endevinalles, dites, frases fetes, insults, argot– i que està documentat. Fa una feina de formiga, diligent i rigorosa, i ho fa des de l’autodidactisme i l’afició. Buida de cap a peus els diccionaris, refranyers, manuals i sobretot les obres més complicades de trobar per al gran públic, les emmagatzema en una base de dades i, un cop les ha catalogades i n’ha resseguit el rastre, ens les serveix en obert per al coneixement i ús quotidià (on es diu tal frase? Té equivalents? Quina és la primera font que la recull? Existeix en altres idiomes?).

El seu propòsit, des que va acabar la carrera, era fer 100 refranys al dia, però les eines digitals li han facilitat la vida i ja té 975.000 registres, més de mig milió disponibles a la web creada amb Softcatalà, que actualitza cada mes. Això ens permet saber, per exemple, que el refrany més citat (des del 1490!) és Cel rogent, pluja o vent. I els dos que el seguirien en nombre de cites són l’epítom de la catalanor: Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era i No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (mireu el top 100 aquí, que és com una magdalena de Proust).

Se’ns ha eixugat, aquest compendi de creativitat, saviesa i concisió? Per què no es creen nous refranys? “Les llengües s’adapten a les necessitats que tens, i el refrany era un recurs mnemotècnic, un vers que feia que es poguessin transmetre coneixements de pares a fills de forma senzilla. Per això la majoria són refranys meteorològics, sobre les collites, la moral i els costums, la família i el matrimoni”, m’explica. “El refrany ha quedat com una cosa obsoleta, però la llengua creix per altres camps, com els esports o les ciències”, sovint a base de paraules manllevades d’altres llengües.

Un exemple d’evolució seria pensar com en diríem avui de Fer Pasqua abans de Rams. Segurament seria Casar-se de penal. Oi que no sona tan rodó? Ja se sap: A cada bugada es perd un llençol. Llarga vida a la Paremiologia Catalana!

Publicat originàriament a l’Ara el 21 de febrer del 2023